xops de nit i pluja.
No feia fred, només era una nit molla i fosca, després vaig saber que també sola.

Veníem d’aquell acte reivindicatiu que a tu no t’interessava i que a mi no m’havia bellugat: jo hi anava a fer costat al ponent; tu perquè hi era jo, vas dir.

Caminàvem com si no tinguéssim pressa, esquivant a penes els tolls cada vegada més curulls, veient com l’aigua que queia mansa i densa se’ns enfilava enjogassada pels camals dels pantalons. Avançaves tan a prop que el teu paraigua entrava sota el meu i em xopava l’espatlla de regalims. Ningú no rondava carrers, o quasi ningú, només alguna ànima fantasmagòrica s’apressava ran de cases.

Anàvem a menjar alguna cosa, jo només desitjava un lloc sec on poder seure i mirar-nos als ulls, tants dies d’absència, només xerrar, potser fins i tot agafar-nos les mans o reposar la ma al braç de l’altre… només, o tant

Però el local era tancat, un ull cec incrustat a la façana, un forat fosc a la voravia, l’ànim xop de nit i pluja. A l’altra banda del carrer, un fanal càlid il·luminava un banc moll, les fulles taronges enclastades per l’aigua a l’empedrat, un cercle de llum que titil·lava sota la pluja ara més intensament dolorosa. No hi havia res més.

No vas voler valorar opcions i te’n vas anar… i jo vaig continuar caminant desprotegida sota la pluja fins a aturar-me sobre el pont amb vistes al caudal creixent del torrent. I vaig continuar llavors, esquivant els fanals massa blancs dels carrers principals fins a omplir de sorra molla l’entrada de casa

Al whats un sóc a casa, una mica molla, una mica trista… podria haver estat un bon dia.
llunadepaper
.

__________________________
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Plus
  • Email
  • Print

C8686A89-86F7-40DE-8CEC-5190A66659D6m’escriu, concís, el mar sempre em recorda a tu, em diu, amb una icona d’un petó i una fotografia d’un poblet de costa, nit, el mar negre embravit amb onades de cresta blanca llepant dòcil les primeres cases…

és ell, i tot i que el conec des de les entranyes, m’agafa per sorpresa…. tot el que significa, el que transmet…. em desfaig
llunadepapr
.

__________________________
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Plus
  • Email
  • Print

3D338781-1400-4A21-B680-913B9F1474E8
“En les profunditats de l’hivern finalment vaig aprendre que en el meu interior habitava un estiu invencible”, Albert Camus

llunadepapr
.

__________________________
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Plus
  • Email
  • Print

gelats
avui sopem a casa, la mare flipa, demanem 10 pizzes al passodecuinar (per l’internet, ho demaneu? i ja ho pagueu?), xafarranxo al menjador movent i ampliant la taula grossa fins a creuar-la entre butaques, la tauleta baixa arraconada, cadires del pati per completar els seients, els nois (que avui han vingut tots) fent gresca, begudes amb gots de festa de colors, pizzes bigarrades que es comparteixen alegrement, i llavors negociació per anar a buscar gelats, gustos barrejats i estranys, tarrines per a tots, i riures i converses i animalades, i ella allà al mig, menuda, amb el seu pentinat de perruqueria i el seu sonotone escoltant els nois que parlen de programació i de viatges estranys….
llunadepapr
.

__________________________
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Plus
  • Email
  • Print

se’ns fa tan extrany que no hi siguis…
adéu, kira bonica, sempre et durem al cor…. 😢

Kira

llunadepapr
.

__________________________
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Plus
  • Email
  • Print