47689067_10215611457172483_3413595274776412160_n.
.
si t’apartes del camí, pots descobrir petits racons absolutament màgics…
.
… a la muntanya i a la vida

llunadepapr
.

__________________________
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Plus
  • Email
  • Print

48210616_10215585027671762_4725270186666491904_n.
.
caminant en la boira…
(simbòlic, metafòric, real)

llunadepapr
.

__________________________
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Plus
  • Email
  • Print

44765812_10215281246997435_2433325592838406144_n
La llegenda de la papallona blava

Conta aquesta llegenda oriental, que fa molts anys, un home va enviudar i va quedar a càrrec de les seves dues filles petites.

Les dues nenes eren molt curioses i intel·ligents, i sempre tenien ànsies d’aprendre. Constantment feien preguntes al seu pare per satisfer la seva fam de voler saber. De vegades, el seu pare podia respondre-les sàviament, però d’altres, i cada vegada més sovint, no sabia donar-los una resposta correcta o que convencés les petites.

Veient la inquietud de les dues nenes, va decidir enviar-les de vacances a conviure i aprendre amb un savi, el qual vivia a la part alta d’un turó. El savi era capaç de respondre a totes les preguntes que les petites li plantejaven, sense ni tan sols dubtar.

No obstant això, les dues germanes van decidir posar-li un parany al savi, per mesurar la seva saviesa.

Una nit, totes dues van començar a idear un pla: proposar-li al savi una pregunta que aquest no fos capaç de respondre.

– Com podrem enganyar al savi? quina pregunta podríem fer-li que no sigui capaç de respondre? – va preguntar la germana petita a la més gran.
– Espera’t aquí, de seguida t’ho ensenyo, li va dir la gran.

La germana gran va sortir a la muntanya i va tornar al cap d’una hora. Tenia el seu davantal tancat a manera de sac, amagant alguna cosa.

– Què hi tens, aquí? – va preguntar la germana petita.

La germana gran va posar la seva mà al davantal i li va mostrar a la nena una bonica papallona blava.

– Quina bellesa! què faràs amb ella?
– Aquesta serà la nostra arma per fer la pregunta trampa al mestre. L’anirem a buscar i m’amagaré aquesta papallona a la mà. Llavors li preguntaré al savi si la papallona que està a la meva mà està viva o morta. Si ell respon que està viva, estrenyeré la meva mà i la mataré. Si respon que està morta, la deixaré lliure. Per tant, contesti el que contesti, la seva resposta serà sempre errònia.

Acceptant la proposta de la germana gran, les nenes van anar a buscar el savi.

-Savi -va dir la més gran, podria indicar-nos si la papallona que porto a la mà és viva o és morta?

El savi, amb un somriure, li va contestar:

– Depèn de tu, ella és a les teves mans.

___________________

L’aprenentatge de la llegenda: el nostre present i el nostre futur son únicament a les nostres mans; ningú altre n’és responsable. Si alguna cosa perdem o si alguna cosa aconseguim, nosaltres en som els únics responsables.

La papallona blava és la nostra vida. És a les nostres mans el que en volguem fer.

llunadepapr
.

#lavidaenblau #contesillegendes

__________________________
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Plus
  • Email
  • Print

tardor

tardor,
així li escau la melangia… 🍁

llunadepapr
.

__________________________
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Plus
  • Email
  • Print

.flor de neu
La flor de neu (Leontopodium alpinum), també coneguda per la paraula alemanya ‘edelweiss’ (o edelweiß, que significa «blanc pur»), és una flor que creix en petits grups a les prades alpines i roquerars d’altura de les serralades europees. El seu nom científic, Leontopodium alpinum, prové del llatí i significa ‘peu de lleó dels Alps’.

D’entre 2,5 i 10 cm d’alçada, amb bràctees gruixudes, carnoses i cobertes d’un pèl fi, la flor de neu és de color blanc amb tonalitats verdoses o groguenques

La seva aparent fragilitat però, és només un miratge, el que s’amaga rere una flor extremament resistent, capaç de sobreviure a més de 3.000 metres d’alçada i suportar les temperatures extremes de les muntanyes alpines.

Es fa en prats, pedregars i roquissars d’alta muntanya. Per això, sovint, és adoptada com a símbol del muntanyisme, de l’alpinisme i de la conservació de la natura…

En l’actualitat és una planta protegida per evitar-ne la desaparició.
llunadepapr
.

__________________________
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Plus
  • Email
  • Print