sand clock
diuen que el temps només corre quan hi vas a la contra….

diuen que a la vida paguem preus molt alts per no estar atents a l’inesperat… per no estar atents a la vida, en definitiva

atents a la vida…
llunadepapr
.

(fullejant ‘Nuestra casa en el árbol’, de la Lea Vélez)

__________________________
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Plus
  • Email
  • Print

lluna_sobre_teulades
tornen del camp; tu ets el marit de la Remei? li diu la nova veïna tot acceptant amb familiaritat les festes de la Kira, no ens coneixem encara, afegeix com per tranquil·litzar-lo, però tenim una amiga en comú

mmmm…. m’agrada, em sembla que hauré de trobar el moment de fer bon veïnatge
llunadepapr
.

__________________________
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Plus
  • Email
  • Print

quan la solitud és l’art de saber estar amb tu mateix… coneixer-se (by @rcampsf)

Algún día en cualquier parte, en cualquier lugar, indefectiblemente te encontrarás a ti mismo, y ésa, sólo ésa, puede ser la más feliz o la más amarga de tus horas!
(Pablo Neruda)
llunadepapr
.

__________________________
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Plus
  • Email
  • Print


ahir, un breu instant, vaig tenir la certesa que ho aconseguiria… i aquest raig de llum, incisiu, primíssim, fugisser, tenia tota la potència d’una lluna plena.

llunadepapr
.

__________________________
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Plus
  • Email
  • Print

self_reflection
acceptar-te del tot, estimar-te precisament perquè et coneixes les fortaleses i, sobretot, perquè et reconeixes les febleses, saber on vas sense controlar-ho tot a cada moment, refiar-te ulls clucs de tu mateix….

deu ser això, la maduresa?
llunadepapr
.

__________________________
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Plus
  • Email
  • Print